BE i EA : Diverses anàlisis pragmàtiques d'una guia lingüística trilingüe de 1642

Kurzfassung/Abstract

Aquest article analitza aspectes pragmalingüístics de les converses en la versió castellana-francesa-catalana de la guia de llengua de tipus Berlaimont publicada per Pere Lacavalleria de 1642. Aquests són segurament els primers intents d’il·lustrar el català parlat i corrent en diàlegs. Quines formes d’adreçament, salutació, dir gràcies i expressar descontentament trobem al nostre corpus i quines són susceptibles de ser el català representatiu de mitjans del segle XVII? És molt probable que vegem el català representatiu quan les formulacions es diferencien tant de la versió castellana com de la francesa. Això passa en aquests casos: «lo meu be» com a fórmula d’adreçament d’un
hoste que intenta seduir la cambrera; «sia ben arribat» com a frase de benvinguda;
«à Deu siau» com a frase de comiat; «moltas gracias», «grans gracias» i frases verbals amb «gracias» per agrair; «gracias à Deu» per ‘gràcies a Déu, per sort’; el patró «Com se diu? - jom dic...»; «axi axi» com a resposta poc entusiàstica a la pregunta de com se sent; «No en veritat» com una negació forta; «anau ahont vullau en nom de Deu» com un rebuig a l’oferta d’un client; combinacions amb «be», «ea», «ara», «puix», «ara be doncs», «ara
doncs» i «vaje doncs» com a frases de plany o de resignació.